lunes, 15 de febrero de 2010

plaers de la vida

Plaer, tot el teu cos és plaer.
Tota carícia et produeix una petita descàrrega de plaer, ho noto.

Els meus dits recorren el teu cos... descobrint cada petit detall, cada petita imperfecció.

Els teus ulls són dignes d'estudi, i jo mi aplico dia a dia.
Amb llum les teves pupiles no són més que un punt negre, en la foscor augmenten vertiginosament, s'enfosqueixen. En ells, el meu reflexe (quin ésser més banal!).