Step by step

Són les 12:58 de la nit i segueixo aquí. Em tenen tancada en una habitació, el color de les parets és el de menys, el mobiliari, no és important, simplement hi ha un llit amb un matalaç dur, hi ha una petita finestra, el fet de que sigui petita em porta a pensar que és perquè no hem pugui escapar, però hi és, i això potser si que és un fet important.

Què hi faig aquí?
Això, no és un fet important.

Quí m'hi ha dut aquí?
Això tampoc és important, malgrat que se qui ha sigut, recordo la seva olor, el seu color de cabell, el seu caràcter... però aquests fets no tenen importància perquè ja sóc aquí, envoltada d'aquestes parets, ara no importa qui m'hi ha dut.

El llit?
Tampoc té importància, ja que, és tant dur, que preferiria dormir al terra si pogués, però aquí fa molt de fred, i això potser si que és important.

I la finestra?
Què hi fa una finestra en una habitació que està construida per a la incomoditat?
Perquè hi ha esperança en l'abatiment?
Això, potser si que és important.

Per petita que sigui, és una finestra, és un punt d'escapament, de vida, per amunt que estigui, per inaccesible que sigui, la finestra segueix estant allà.
Posiblement, això si que sigui important.

I a fora, a l'altra banda de la paret que hi ha?
Això no ho sabre mai, si no aconsegueixò arribar a la finestra!
Per tant, ara no es important.


(Sovint donem importància a fets o coses que en aquell moment són irrellevants, poques vegades tenim la sang freda de concentrar-nos en els petits pasos que cal donar per arribar al nostre objectiu)


feeling free :)