Entra.
Seu.
Esperat (tremola).
Respira.
Llegeix.
Compta fins a 3.
Torna a respirar...
i només llavors, PENSA.
(como vas a matar una cosa que no está ni viva ni muerta?!)
jueves, 26 de febrero de 2009
domingo, 22 de febrero de 2009
je
Avegades m'agradaria tant poder dir que m'ets, que em sou indiferents.
La indiferencia...
M'agradaria tant tindre les coses clares...
i poder parlar i poder deixar de sentir... seria tant fàcil ser una pedra....
(els meus somriures eloqüents em delanten, je)
La indiferencia...
M'agradaria tant tindre les coses clares...
i poder parlar i poder deixar de sentir... seria tant fàcil ser una pedra....
(els meus somriures eloqüents em delanten, je)
un mufin
Puf. La bombolla ja ha esclatat.
blablablablablablablablablablablablablablabla
blablablablablablablablablablablablablablablablablabla
blablablablablablablablablablablablablablablablblablablabla
blablablablablablablablablablablablblablablablablablablabla
blablablablablablablablblablablablablablablablablablabla
blablablablablblablablablablablablablablablablablablablabla
blblablablablablablablablablablablablablablablablblablablabla
blablablablablablablablablablablablblablablablablablablablabla
blablablablablablablblablablablablablablablablablablablablablabla
un mufin.
m'agrada parlar amb tu.
blablablablablablablablablablablablablablabla
blablablablablablablablablablablablablablablablablabla
blablablablablablablablablablablablablablablablblablablabla
blablablablablablablablablablablablblablablablablablablabla
blablablablablablablablblablablablablablablablablablabla
blablablablablblablablablablablablablablablablablablablabla
blblablablablablablablablablablablablablablablablblablablabla
blablablablablablablablablablablablblablablablablablablablabla
blablablablablablablblablablablablablablablablablablablablablabla
un mufin.
m'agrada parlar amb tu.
sábado, 21 de febrero de 2009
ialdjnsiofpmsafk
tinc un maxmaldecap que no m'aguanto.
No puc para de tocar la maleïda cançó...
powaqnñdpsp´nfps´fndsf jds sdjvcdv kdjifsfjlks-lod´s g!!
febre? O.o
No puc para de tocar la maleïda cançó...
powaqnñdpsp´nfps´fndsf jds sdjvcdv kdjifsfjlks-lod´s g!!
febre? O.o
martes, 17 de febrero de 2009
G.O
He tancat una ferida, una ferida que feia 2 anys que sagnava.
Sí, l'he tancat.
I ara, que ja puc torna a jugar, saltar, cridar.
He tornat a caure, amb la mala sort de tornar-me a ferir, però no és la mateixa ferida, és una de nova, una de més dolorosa.
i em fa mal, molt mal.
Tant mal que sóc incapaç de mirar-te.
(que té de diferent una ferida i 'l'amor', si tant una con l'altre l'únic que provoquen es dolor.)
Veure el poc que t'importo em mata per dins.
Sí, l'he tancat.
I ara, que ja puc torna a jugar, saltar, cridar.
He tornat a caure, amb la mala sort de tornar-me a ferir, però no és la mateixa ferida, és una de nova, una de més dolorosa.
i em fa mal, molt mal.
Tant mal que sóc incapaç de mirar-te.
(que té de diferent una ferida i 'l'amor', si tant una con l'altre l'únic que provoquen es dolor.)
Veure el poc que t'importo em mata per dins.
lunes, 16 de febrero de 2009
Complexitat
'Els éssers humans sóm complexos per naturalesa' (llibre de Filol)
Potser sóm complexos per naturalesa (no discutirè amb el llibre),
però jo crec que en realitat sóm simples, però ens empenyem a ser complexos...
ens agrada la complexitat.
- Ser complexos ens ajuda a imaginar, a crear histories, a veure coses que només el nostre cap pot sentir... llavors és bo.
- bo? potser per a un escriptor es bo. Però que hi ha de tot allò que imagines que no es cert, tots aquests sentiments que sents, aquests pensaments que creus, però que en realitat són fruit de la teva ment, irreals.
No tot el que pensem i el que sentim es cert, però no per això deixarem de sentir-ho.
Donaria qualsevol cosa perque m'expliquessis que hi passa pel teu cap, poder ajudar-te a desenredar el capdell de pensaments i sentiments que et fan ser tant complexa.
Potser sóm complexos per naturalesa (no discutirè amb el llibre),
però jo crec que en realitat sóm simples, però ens empenyem a ser complexos...
ens agrada la complexitat.
- Ser complexos ens ajuda a imaginar, a crear histories, a veure coses que només el nostre cap pot sentir... llavors és bo.
- bo? potser per a un escriptor es bo. Però que hi ha de tot allò que imagines que no es cert, tots aquests sentiments que sents, aquests pensaments que creus, però que en realitat són fruit de la teva ment, irreals.
No tot el que pensem i el que sentim es cert, però no per això deixarem de sentir-ho.
Donaria qualsevol cosa perque m'expliquessis que hi passa pel teu cap, poder ajudar-te a desenredar el capdell de pensaments i sentiments que et fan ser tant complexa.
domingo, 15 de febrero de 2009
miércoles, 4 de febrero de 2009
domingo, 1 de febrero de 2009
To see the world's decay.
Sí.
Es com un dia, quan em vaig fer una ferida, al principi semblava tot i lo gran que era, que no seria res, un parell de dies de dolor i curada.
Pero jo vaig ser cabezota, deixan de banda les advertencies de ma mare, vaig seguir jugant.
Al cap de poc la ferida es va infectar, tot de sang se'm va quedar entre la carn i la pell, però jo no volia parar... i seguia jugant, encara que sagnava, no m'espantava.
Quan me'n vaig adonar... tenia molta sang.
Només vaig poder fer una cosa, arrancar-me la pell i deixar brollar la sang.
Va ser dolorós, però la ferida va quedar neta i ara només es una cicatriu del passat.
Tu seràs el mateix.
Estic cansada de quedar-me a casa!
Estic cansada de que no fem un pas més, de que no parlem, estic cansada de sentir.me com una cosa apart.... args!
S'ha acabat, aquesta situació és una caca i me n'he cansat.
Es com un dia, quan em vaig fer una ferida, al principi semblava tot i lo gran que era, que no seria res, un parell de dies de dolor i curada.
Pero jo vaig ser cabezota, deixan de banda les advertencies de ma mare, vaig seguir jugant.
Al cap de poc la ferida es va infectar, tot de sang se'm va quedar entre la carn i la pell, però jo no volia parar... i seguia jugant, encara que sagnava, no m'espantava.
Quan me'n vaig adonar... tenia molta sang.
Només vaig poder fer una cosa, arrancar-me la pell i deixar brollar la sang.
Va ser dolorós, però la ferida va quedar neta i ara només es una cicatriu del passat.
Tu seràs el mateix.
Estic cansada de quedar-me a casa!
Estic cansada de que no fem un pas més, de que no parlem, estic cansada de sentir.me com una cosa apart.... args!
S'ha acabat, aquesta situació és una caca i me n'he cansat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)