domingo, 1 de febrero de 2009

To see the world's decay.

Sí.

Es com un dia, quan em vaig fer una ferida, al principi semblava tot i lo gran que era, que no seria res, un parell de dies de dolor i curada.
Pero jo vaig ser cabezota, deixan de banda les advertencies de ma mare, vaig seguir jugant.
Al cap de poc la ferida es va infectar, tot de sang se'm va quedar entre la carn i la pell, però jo no volia parar... i seguia jugant, encara que sagnava, no m'espantava.

Quan me'n vaig adonar... tenia molta sang.
Només vaig poder fer una cosa, arrancar-me la pell i deixar brollar la sang.
Va ser dolorós, però la ferida va quedar neta i ara només es una cicatriu del passat.

Tu seràs el mateix.




Estic cansada de quedar-me a casa!
Estic cansada de que no fem un pas més, de que no parlem, estic cansada de sentir.me com una cosa apart.... args!
S'ha acabat, aquesta situació és una caca i me n'he cansat.

No hay comentarios: