Em miro la mà esquerra. Oloro les puntes dels dits.
Fan olor a ferro, fan olor a sang.

La mà em bull, els dits tenen un to rogenc tirant a morat.
Aquest fil metal·lic ara, ja no és capaç de seccionar la meva pell.

M'agrda aquesta sensació.

miedo?

"La estructura llamada amígdala, que controla las emociones básicas, como el miedo o el afecto, y se encarga de localizar la fuente del peligro.

El miedo produce cambios fisiológicos inmediatos: se incrementa el metaolismo celular, aumenta la presión arterial, la glucosa en sangre y la actividad cerebral, así como la coagulación sanguinea. El sistema inmunológico se detiene (al igual que toda función no esencial), la sangre fluye a los músculos mayores (especialmente a las extremidades inferiores, en preparación para la huida) y el corazón bombea sangre a gran velocidad para llevar hormonas a las células (especialmente adrenalina). También se producen importantes modificaciones faciales: agrandamiento de los ojos para mejorar la visión, dilatación de las pupilas para facilitar la admisión de luz, la frente se arruga y los labios se estiran horizontalmente."

La por és un mecanisme de defensa que tenim els animals. Però en realitat ens es útil?
Moltes vegades les reaccions i actuacions que fem quan tenim por són totalment incoherents i no ens beneficien en absolut, posiblement ens posen més en perill.
Quan observes alguna cosa que de debó et fa por, ets incapaç de moure't, ets incapaç de deixar d'observar-ho.


Els científics mai podran tindre el coneixement complet de la vida, del cos.
Si en algún moment succeeix, serà la fi de la nostre existencia.

Abadía de Montglane, Francia, primavera de 1790

A ambos lados se alzaban altos cipreses, que, comparados con los cerezos que crecian abajo, parecían severos, imponentes y, al igual que la abadía,l extrañamente fuera de lugar.

- ¡He oído que los soldados hacen cosas horribles a las monjas! -susurró Valentine al oído de su prima-. ¡Si uno se topa con una moja, en el bosque, por ejemplo, inmediatamente se saca una cosa de los pantalones, se la mete a la monja y la menea! ¡Y cuando acaba, la monja tiene un niño!

- ¡Vaya blasfemia! -exclamó Mireille apartándose de Valentine e intentando disimular la sonrisa que esbozaban sus labios-. Creo que eres demasiado descarada para ser una monja.

- Es lo que vengo diciendo des de hace tiempo -reconoció Valentine-. Prefiero ser mujer de un soldado que esposa de Cristo.

Una vegada vaig llegir que les persones només recordem allò que mai no ha succeït.


(els records amb el temps sempre acaben targiversats per la nostra imaginació)

Sí i tant!

Bob el manetes, ets un deliqüent! Bob el manetes SÍ, I TANT!


La meva vida no val res. Res de res.
La meva vida no té importància.
Però és la meva vida, i malgrat que no valgui res de res, penso aprofitar aquest res de res per passar-ho bé.

Quina absurditat utilitzar res per estar pensativa, trista, paranoica, amb por...!!? (com a mínim si ho estic, que sigui per algo no?xD)


Potser té raó la persona que un dia em va dir, que tenir-ho tot calculat no em servirà de res en aquesta vida.

(canvi de mentalitat al canto)

70.. iiiiiii... i uns quants!

llençaaaaaat cada instant és únic no es repetirà!
un llapís mai no dibuixa sense una mààà....

que grans que són : )

(jo, als meus els trobo a faltar...)

OMG

Manel en directe a Palafrugell.

Aquest home s'està tornant famós i tot!

(he pensat que potser us interesava xD)

No puedo concentrarme.


y(t) = A·sin(wt + (fi subzero))
si?

Ojos que no ven, corazón que no siente.

El cel plora

El cel plora.
plora de dolor? de tristesa? d'alegria? de riure?
per què plora el cel?

El cel plora.

Figures arraulides caminen pel carrer... paraigues oberts, caputxes i barrets, cabells xops. Tothom fuig, fugen de l'aigua.

Quan tothom fuig jo disfruto.
Empapada, caminant per la cuitat fosca i mullada, penso.
Per què plora el cel?

Totalment owned

vacances?! JA!

(he descobert que quan patino i quan toco el tabal, no penso en res més que en concentrar-me o en fer l'imbècil amb els patins o en els pum pum del tabal.
No penso en tu. Però despres he d'assumir les conseqüències...)

Coeficient de fricció davant dels teus nassos

Tan fàcil com sortir de casa passejant el gos tranquilament, i un motorista s'estampi contra el terra davant dels teus nassos.

Tot perque en l'asfalt hi havia una mica de grava, la qual feia disminuir el coeficient de fricció de la força de fricció que actua sobre les rodes de la moto, la qual permet a aquestes facilitar el gir.
Posiblement si no hi hagues agut grava o per contra hagues anat a una velocitat inferior no s'hauria pegat la trompada.

(comunicar-vos que no s'ha fet res xD)



- Avegades la vida et dóna lliçons pràctiques sobre els problemes subrealistes i abstractes que ens fan fer a física, i és en aquest moment quan no els veus tant abstractes.




La vida mai serà com la físca ni com las matemàtiques.
A la vida li falta lògica.

Marineros de Agua Dulce!

Viento en popa, marineros de agua dulce!!
No dejeis que esta tormenta, haga surgir en vosotros la mentira de la duda!
Mientras nuestra bandera hondee, en la pura i fresca brisa de éste, nuestro gran mar, marineros de agua dulce, nada está perdido!

- Senyorrr!!! Tierraaaaaaa!!!

Lo veís amigos mios? Nada esta perdido aún, sinembargo, no penseis que el camino sera fácil y ligero, pues la tormenta nos perseguirà hasta nuestro dias.

Todo irá bien si ella, sigui conmigo.


(m'encanta la foto senyora : ) )