Tota carícia et produeix una petita descàrrega de plaer, ho noto.
Els meus dits recorren el teu cos... descobrint cada petit detall, cada petita imperfecció.
Els teus ulls són dignes d'estudi, i jo mi aplico dia a dia.
Amb llum les teves pupiles no són més que un punt negre, en la foscor augmenten vertiginosament, s'enfosqueixen. En ells, el meu reflexe (quin ésser més banal!).
4 comentarios:
Però si ell no em vol veure jo no puc obligar-lo.
llavors na a Madrid no seria ser un xic massoca? : S
Tant segura n'estas? li has dit?
Hola, soy un comentario; y vengo a comentar.
No menyspreo les mates, només dic que el Santi infravalora l'art. Intentava dir que totes dues coses són igual de respectables, encara que sembli impossible d'entendre. No m'explico gens bé.
(Acabo de veure que m'havies respost. Anar a Madrid no és gens massoca, amb tota la gent que hi viu és pràcticament impossible que m'el trobi. A més, si hi vull anar és per demostrar-me coses a mi mateixa. I sí, n'estic segura.)
Publicar un comentario