sociables, insociables?
No podem viure sols, però ens resistim a acceptar les restriccions de la nostre llibertat.
Des de sempre s'ha dit què:
No t'adones de com t'importa algo, fins que ho perds.
Molts cops ho tenim tant a la vora que no li fem cas, perquè sabem que està allà, hi és i no marxarà.
Però el dia que no hi és, no pots evitar sentir un conjunt d'emocions.
Quan ho tens o ignores, quan ho perds ho anheles...
És què l'ésser humà es tant burro per actuar d'aquesta manera? Sí.
però...
i si el problema és que al tenir-lo sempre al costat, saber que estarà alla quan ho necessitis, veure'l cada dia... te n'acabes cansant?
i si, se t'acaben les converses?
llavors quan voluntariament o involuntariament ho ignores...
t'adones de que en realitat, ho segueixes necessitant (?)
prf...
http://es.youtube.com/watch?v=0dPS-EHl-FE i a relaxar-se : )
2 comentarios:
Hos va sortir molt bé el concert, Marta :)
A mi hem va agradar, Marta, no sou professionals ni molt menys, però joder, fent mini concerts com aquests es com s'avança, y tocant y tocant, crec jo. A part de l'enveja que us tinc a tots els que toqueu algo, y tal.
PD: No vas tocar la de piano !
Publicar un comentario