Equívoc i egoisme. Les persones.

Conversa profunda sobre la vida, mentres et retorces de dolor.

- Per què ens fan estudiar si existeix la veritat o no? Per què ens fan estudiar coses relacionades amb la felicitat?!
Per què?! Si ni tantsols sabem que és la felicitat!

- La felicitat es estar bé amb un mateix, acceptar les coses. No cal estar content per ser feliç.

- Tu ets feliç?

- Sí.

- Per què? Estàs a punt de morir. Del teu estòmac brolla sang... aquests tipus de ferides són letals, però lentes, estic segura que estàs vivint en silenci una gran agonia! i ets feliç?

- Sí, sóc feliç. Sóc feliç perquè acabo d'acceptar que m'has pres la cosa més preuada del meu petit món, m'has pres la vida.
Em reconforta pensar que ploraràs com un nadó quan jo deixi de respirar, la culpabilitat t'acompanyarà tota la vida. Això m'anima.

- La vida no val res amic meu. La vida no té importància.

- No saps que dius. Si no és important l'únic que tenim? Si de debó no t'importa la vida... Series tu la que estaries sagnant, morinte minut a minut, però ets tant egoista, que prefereixes matar-me a mi.