Com quan em llevo pel matí, em preparo el meu café amb llet (carregat) i li fico molt de sucre. (sí, i que cony importa no?)
Els enllaços ionics (perque el sucre es un cristall i per tant està compost per una xarxa d'anions i cations blebleble... no? Bah.) es trenquen i es disol el sucre en el café (amb llet).
Però a la tercera cullerada (si 3) i al remenar arriba un punt en que el café amb llet no pot absorvir més el sucre, perquè el pobre està maxconcentrat, llavors direm que es una disolució saturada (la cantitat varia amb la temperatura... però jo sempre m'ho prenc fred, així doncs es satura abans).
Disolució saturada.
Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada. Saturada.
Fnfi metabolitzaeu agust la informació, podeu escollir entre ciclo de krebs (o de creps (visca la ignorancia i el dolç xD)) o per betaoxidació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario