Quan ets petit hi ha tantes coses que no entens... però tampoc et preocupa gaire el fet de no entendre les coses.
Simplement sents les coses.
Competivitat.
A tothom li agrada destacar en alguna cosa, a tothom li agrada que la valorin, a tothom li agrada guanyar, ser millor que els altres.
Et frustres quan t’esforces fent alguna cosa i t’arriba l’evidència de que un altre persona amb la meitat d’esforç et supera.
T’enfades, t’entristeixes, ràbies...
I llavors ve la persona llesta de torn i et diu:
-Tranquil, segur que tu el superes en alguna altre cosa, segur que en alguna altre cosa tu ets el millor, no t’enfadis, només cal trobar quina cosa és.-
Quina estupidesa! Trobar la cosa en que seràs el millor? Aquesta “cosa” no existeix. Tu el que realment vols no es ser el millor, es superar a aquella persona amb aquella cosa, de que et serveix superar a aquella persona amb una altra cosa? Quin sentit té?!
Hi ha gent que mai aprendrà a perdre.
Hi ha gent que se sentirà inferior.
Hi ha gent que mai deixarà de buscar aquesta “cosa”, que s’autoenganyarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario