Ara que hi penso...
Tinc tantes coses entre mans.
Feines urgents.
No em recordava que també
he de morir.
Sóc tant distret!
M'havia descuidat
d'aquest projecte
o m'hi aplicava
sense gens de zel.
A partir de demà
repararé l'oblit.
Volenterós,
començaré a morir
amb senys, entusiasme,
esparpillament.
Pere Quart.
No, encara no és moment de pensar-hi.
millor, deixem-ho per demà ; )
No hay comentarios:
Publicar un comentario