i pensar que una simple desició pot marcar la vida d'una persona... m'espanta.
(mirar el món amb aquesta cara impasible, amb aquesta mirada buida... no sempre es bo tenir les coses tant clares, ni seguir sempre el cap i amb ell la seva lògica...)
Quí ens garanteix que no tornarà a passar?
quí ens garanteix que un grup de persones no cometrà tal genocidi com els dels jueus?
Les persones, sóm tant repugnants que ni tantsosl sóm capaces de no torna a tropessar amb la mateixa pedra. El pitjor es que fem veure que n'aprenem dels errors, però l'únic que fem és soterrar-ho durant un temps, quí ens pot assegurar que no ho tornarem a fer?
Em faig fàstig.
(avegades penso que seria bo fer les coses sense planejar-les, sense tenir-ho calculat. M'espanta tot allò que no puc controlar o preveure... m'espanten els meus sentiments)
1 comentario:
El genocidi no només va ser dels jueus.
(Ningú ens assegura que no pugui tornar a passar, però potser ara seria més difícil "d'ocultar" -digues ocultar, digues fer la vista grossa- si passés a Europa.)
Vosaltres estimeu la ciència, però cap ciència existiria sense persones que la fessin funcionar, per això m'agrada intentar anar de guai i canviar de tema radicalment. Ja em callo.
(Les faltes d'ortografia les deixo per a la Irene)
Publicar un comentario